X hits on this document

PDF document

Índex de Proves : - page 24 / 31

214 views

0 shares

7 downloads

0 comments

24 / 31

visita el Fòrum de Psicologia de la UOC

Els adults interpretem (...) les expressions dels infants per referència directa a estats emocionals. Diem que el nadó "està content", "disgustat", "tranquil", "irritat"... No obstant això, fins una mica més tard no atribuirem a les criatures sentiments de "tristesa" o "por". La nostra suposició és que les emocions apareixen precoçment en la vida infantil i es despleguen en una certa progressió o ordre. De fet, aquesta és la tesi d'autors dels anys trenta com Bridges o Goodenough (Sroufe,

    • 1979)

      (Fragment extret del material web de l’assignatura)

  • Les emocions es desenvolupament com un procés més en paral·lel al desenvolupament cognitiu, motriu, lingüístic, social i adaptatiu. El nen/a actua de manera diferent a mesura que adquireix més destreses en diferents tasques, que van des de descordar-se tot sol/a les sabates fins a anar amb bicicleta. Comença a pensar de forma diferent, a mesura que progressa en la seva capacitat de manejar una àmplia gamma de conceptes intel·lectuals i per a expressar els seus pensaments i sentiments a través del llenguatge.

  • L’infant partiria d'un estat d'excitació global i continuaria, mitjançant la influència combinada de l'aprenentatge, la maduració, el desenvolupament cognitiu i motor, un procés de diferenciació emocional. Aquestes primeres teories, a les quals podem ajuntar les d'inspiració psicoanalítica (Spitz, 1965), pressuposen que les autèntiques emocions no poden succeir abans que l'infant aconsegueixi una diferenciació mínima d'ell davant del que l'envolta (consciència rudimentària del jo) i que, per tant, aquelles manifestacions expressives primeres són tan sols precursores de les emocions pròpiament dites. (Fragment extret del material web de l’assignatura)

  • Les emocions es desenvolupen al llarg de la vida de l’infant en relació als factors exògens i endògens del desenvolupament. Izard (Campos i altres, 1983) sintetitza molt bé els punts que articulen la teoria de l'ontogènesi de les emocions. Primer, el nadó exhibeix una gamma, tot i que reduïda, d'emocions discretes i específiques. Segon, a poc a poc, en punts determinats del desenvolupament, emergeixen sistemes emocionals que serveixen per a noves funcions adaptatives. Tercer, en el naixement de les emocions intervenen les capacitats cognitives i socials de l'infant que es van posant a punt; no obstant això, les emocions no en són un resultat directe. (Fragment extret del material web de l’assignatura).

  • Les emocions i les representacions mentals. En estudiar com el món emocional de l'infant es desplega, ens trobem davant d'una dualitat ineludible: d'una banda, la criatura com algú que experimenta emocions i, de l'altra, la criatura que es comença a representar les emocions diferents com a estats de la ment també diferents. Tots dos aspectes són les dues cares d'una mateixa moneda. En realitat, una faceta important del desenvolupament emocional consisteix a investir, a poc a poc, el magma primitiu de sentiments de caràcter representacional. Serien, al començament, representacions de procediments: l'infant reacciona selectivament a les emocions dels altres i també les aprèn a manejar en les seves relacions. (Fragment extret del material web de l’assignatura).

  • Interacció del llenguatge i les emocions. (...) el llenguatge i amb la multiplicació de les seves experiències, les criatures començaran a discriminar entre emocions afins, per exemple allò que els adults denominen enuig o disgust, o tristesa; adscriuran emocions a determinades circumstàncies (i comprendra que són les "adequades" en aquell moment); es trobaran antecedents (causes) en les reaccions emocionals de les persones. Tot allò suposa que tenen accés a una representació conceptual de les emocions. No solament senten sinó que també saben allò que senten. (Fragment extret del material web de l’assignatura).

Els infants no solament aprenen sobre les emocions observant com reaccionen els altres en una diversitat de situacions; també, el discurs lingüístic sobre els sentiments que provoquen en el pare i la mare "el que ha passat" (l'acció de l'infant) són una important font de coneixement per a l'infant. (Fragment extret del material web de l’assignatura).

  • La socialització de les emocions i el lligam d’aquestes en l’entorn social i cultural de

l’infant.

Cal insistir que la representació cognitiva de les emocions inclou una faceta eminentment social. Per tant, es pot parlar amb tota propietat d'una socialització de les emocions. L'alegria, la tristesa, la còlera, la vergonya, la passió amorosa no sorgeixen in vacuo, sinó dins d'unes circumstàncies socials. La presentació de les emocions. La comprensió de les emocions està, doncs, lligada, en termes molt generals, a una capacitat d'interpretar les situacions que les provoquen. Aquesta interpretació concerneix primer els actors: les seves intencions, desitjos, estats de coneixement, etc. Són aspectes que els infants captaran a mesura que adquireixin una "teoria de la ment" de les persones. Segon, les relacions entre els actors, cadascun amb un rol social peculiar. Tercer, el teló de fons de les normes socials sobre les quals es projecta l'acció dels actors. El procés de sentir determinades emocions, de sentir les emocions dels altres, d'entendre

Actualitzat a 29/08/2009

24/31

Document info
Document views214
Page views246
Page last viewedSun Dec 04 17:38:35 UTC 2016
Pages31
Paragraphs1593
Words16845

Comments